Barcelona Novel•la Històrica: la condició humana

El festival literari Barcelona Novel•la Històrica arriba a la cinquena edició amb un nou comissari, Fèlix Riera, amb Arturo Pérez-Reverte, guanyador enguany del Premi Internacional de Novel•la Històrica Barcino, i tot enfocant la condició humana per tal de conèixer el nostre passat i avançar en el futur. La novel•la històrica ens ofereix una bona oportunitat de fer-ho amb la seva capacitat de recrear temps i paisatges perduts que permet endinsar-nos en la nostra condició humana.

Fèlix Riera vol posar l’accent en com la condició humana ha determinat la manera de fer dels homes i dones que ens han precedit i en com després alguns grans escriptors i escriptores ens han explicat aquesta realitat. Un dels qui ho han fet, i de manera magistral, ha estat Arturo Pérez-Reverte, guanyador aquest any del Premi Internacional de Novel•la Històrica Barcino. L’escriptor passa a engrossir una llista de la qual ja formen part Christian Jacq, Lindsay Davis, Santiago Posteguillo i Simon Scarrow.

La cita amb l’escriptor xilè Jorge Edwards i l’actriu Maria Molins és un dels moments culminants d’aquest festival literari. Com també ho és la trobada entre el cineasta Albert Serra i el guionista i novel•lista Javier Olivares, responsable de la sèrie de televisió El Ministerio del Tiempo, i les xerrades que expliquen el fenomen de la novel•la històrica llatinoamericana.

En la novel•la històrica, la condició humana és el motor més determinant per comprendre com és la nostra relació amb el món. Al llarg dels segles no ha canviat la nostra manera de ser, només ha variat la nostra forma d’estar, com ens permet constatar la novel•la històrica, que situa la condició humana en el temps. En la novel•la històrica, el narrador, que és l’únic capaç de copsar la història, s’ha d’endinsar en la condició humana per poder construir els seus personatges i dotar-los de veritat. Només aprofundint en la condició humana podrem entendre les nostres accions, la nostra manera d’actuar.

I és per tot això que Barcelona Novel•la Històrica té com a protagonistes les emocions i les accions humanes, i que ho fa a partir de tres eixos:

• Fer la història. El narrador explica la història a partir de la condició humana, que és la que defineix les accions humanes; és a dir, la que dota de sentit la història i els seus protagonistes. Els principals creadors i protagonistes de la història, en primer i últim terme, són els homes i les dones.

• Protagonitzar la història. Quin és el motor de la història en la literatura llatinoamericana, que té la necessitat de definir una visió del món per mostrar el seu relat polític? La literatura llatinoamericana construeix una visió de la societat en què la història i les històries serveixen per emplenar els forats buits que la història oficial moltes vegades ignora. Són molts els autors llatinoamericans que han escrit una novel•la que ha marcat el nostre coneixement sobre la seva història; en tenim alguns exemples en Zama, d’Antonio di Benedetto; Los últimos espectadores del acorazado Potemkin, d’Ana Teresa Torres; La guerra del fin del mundo, de Mario Vargas Llosa; Hasta no verte Jesús mío, d’Elena Poniatowska; Terra nostra, de Carlos Fuentes; o El reino de este mundo, d’Alejo Carpentier.

• Mirar-se en la història. Sigui des dels mitjans de comunicació o bé des de la indústria de l’entreteniment (sèries de televisió, videojocs…), cada cop s’està explicant més la història a partir del caràcter dels seus personatges, complexos i contradictoris, amb les seves fortaleses i debilitats.

barcelona.cat/novel.lahistorica

#BCNHistòrica17