Cultura Viva, una altra manera de fer cultura

Les segones jornades Cultura Viva 2018, celebrades el 25 i 26 de gener al Borsí de Barcelona, van servit per consolidar aquest laboratori de polítiques culturals que genera coneixement sobre aspectes innovadors de la dinàmica cultural de Barcelona. L’objectiu de les jornades era doble: la programació (tallers, workshops i sessions de grup) per avançar en el desenvolupament de les recerques i projectes en curs i, per altra banda, posar en comú, presentar i debatre sobre els temes i els processos oberts en el marc d’aquest programa. Al capdavall les Jornades de Cultura Viva van ser el marc on una gran diversitat d’agents, col•lectius i comunitats van compartir l’interès per construir una altra manera de fer cultura.  

Els participants en el matí del primer dia es van repartir pels grups de treball de Música al carrer i de la Xarxa de comunitats de memòria i el taller Economia social, cooperativisme i cultura. En el grup de treball de Música al carrer hi van participar prop de 30 persones que van debatre amb l’objectiu de millorar les condicions de treball d’aquest col•lectiu.  

La Xarxa de comunitats de la memòria busca impulsar representacions comunitàries que vulguin construir present a partir de fets passats, entenent que la memòria és conflicte i és sentida tan individual com col•lectivament. Els prop de 30 participants en el taller van avançar en el disseny de l’eina que permetrà la cartografia d’iniciatives, van debatre sobre com ha de ser la pròpia governança de la xarxa, sobre com relacionar-se amb els fets històrics territorialitzats i com vincular-se amb temes transversals, com el gènere.

L’Ateneu cooperatiu – Coòpolis va oferir una formació sobre com constituir una cooperativa. En aquest marc es van poder escoltar les experiències de diferents cooperatives de l’àmbit cultural i debatre sobre el context en el que s’han anat desenvolupant. La producció en cooperativa va ser el primer tema que es va plantejar a la sessió de la tarda. Varies cooperatives van compartir l’auditori per exposar les seves experiències i oferir una panoràmica sobre les cadenes de producció en les que participen. El debat es va anar centrant en la sostenibilitat dels projectes culturals de petit format i les possibles vies de finançament, tot apuntant la possibilitat de crear un fons de cooperativisme que pugui invertir en projectes de l’àmbit cultural. 

Sostenibilitat

A la sessió de divendres van tenir lloc el taller de sostenibilitat per noves economies culturals, el workshop de la Xarxa de Ràdios comunitàries i la sessió del grup de treball sobre gestió comunitària. L’equip Dimmons IN3 de l’UOC, responsables del taller de sostenibilitat per noves economies culturals, va compartir amb responsables de diferents experiències culturals les vies alternatives de sostenibilitat i va presentar la recerca “Una nova economia per una nova cultura” en la qual s’investiga com una mostra de projectes culturals comunitaris fan ús de les noves tecnologies per obrir el ventall de generació de recursos.

La taula de debat entre diferents agents implicats en la gestió comunitària de la cultura va servir per confrontar les visions sobre la gestió comunitària que es tenen des de les diferents esferes d’actuació política. Els centres cívics, com a equipaments públics de proximitat, sobretot en barris perifèrics amb bona part de la població en situació de vulnerabilitat social, han d’inclinar-se a obrir l’espai a la ciutadania perquè se l’apropiïn com a funció pública de la cultura (el cas del Centre Cívic Baró de Viver).  L’Ateneu Popular de 9 Barris, com a projecte d’origen comunitari, té com a funció la gestió de les necessitats col•lectives i, a través de la seva activitat, persegueix capacitar els veïns per a poder-les respondre de manera autònoma. Per últim, des de l’Ajuntament es distingeix el servei públic de la gestió de l’equipament i la gestió comunitària que forma part d’una opció política sobre la gestió dels béns comuns. Es va incidir en la necessitat de disposar d’indicadors que permetin avaluar el retorn social dels projectes comunitaris. 

BAM

En paral•lel es va celebrar el plenari del BAM de Cultura Viva, l’òrgan de decisió d’una experiència de producció col•lectiva d’una part del festival de les festes de La Mercè constituït per entitats de l’economia social i solidària que va celebrar la seva primera edició el setembre passat. El balanç del primer any de funcionament és positiu tot i el poc temps que es va disposar i la falta de referents. La primera edició del BAM Cultura Viva va servir per demostrar que és possible produir un festival d’una altra manera, així com dissenyar una programació completa a partir d’una convocatòria oberta i pública.

La Xarxa de ràdios comunitàries de Barcelona és un projecte que neix en el transcurs de les primeres jornades Cultura Viva, l’any 2016. El projecte de ràdios comunitàries es proposa explorar noves maneres de fer ràdio a partir del redisseny i la reapropiació de les tecnologies. A partir de l’experiència, la xarxa pretén unir diferents comunitats amb capacitat d’emissió i comunicació. Per això s’ha investigat per reconèixer els projectes ja en funcionament i per oferir equipament tecnològic per permetre l’emissió a baix cost.

Joan Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, va tancar les jornades defensant la idea d’incorporar la política en l’àmbit de la cultura. Va presentar la visió que té sobre com la cultura s’ha utilitzat a la ciutat com a discurs – construcció de relats -, com a patrimoni – en clara expansió i com a valor instrumental – recuperació d’espais en desús per justificar operacions urbanístiques. La resposta, en part, ha de ser política i educativa. Política per situar la cultura en el centre dels models de benestar. I educativa perquè és el millor mètode per promoure l’autonomia, la igualtat i la diversitat com a la primera de les polítiques preredistributives.