El Consell de la Cultura de Barcelona

El Consell de la Cultura de Barcelona va ser creat el 2007, en el marc del Pla Estratègic de Cultura. Nous Accents 06, on va ser definit com un instrument de diàleg en la construcció de polítiques culturals de ciutat.  

La seva composició, on sempre hi ha una majoria formada per persones a títol individual i per representants de les principals entitats vinculades a la creació (32 persones, d’un total de 50 que poden conformar el Ple del Consell), és tota una declaració d’intencions: la vida cultural Barcelona la construeixen agents diversos (persones, col•lectius, plataformes, associacions, cooperatives, institucions, empreses, etc..) en cooperació amb el govern de la ciutat i els responsables tècnics de l’administració. Per aquest motiu, el principal motor del Consell, el seu Comitè Executiu, està íntegrament format per set elegides pel Ple del Consell i completament alienes a l’administració pública .

Des d’octubre de 2016, el Comitè Executiu del Consell està presidit per Antonio Ramírez; els membres són: Miquel Cabal, Amadeu Carbó, Ingrid Guardiola, Martina Millà, Cristina Pujades i Victòria Szpunberg. D’acord amb el reglament, cada quatre anys es renoven els membres, amb una limitació de dos mandats com a màxim.

Es tracta de l’únic consell de la ciutat que, més enllà de les seves funcions consultives, incorpora la dimensió executiva: el Consell participa de forma sistemàtica i reglamentada en la presa de determinades decisions: la designació de membres independents per la valoració de les subvencions de cultura; la proposta de membres dels jurats dels Premis Ciutat de Barcelona i les propostes de les seves bases; i la realització d’informes preceptius en l’àmbit de les polítiques culturals de ciutat i de la posada en marxa de nous equipaments. En l’àmbit consultiu, la principal aportació del Consell és la realització de l’Informe Anual de la Cultura des de 2009.

Tot allò que té a veure amb els Premis Ciutat de Barcelona i amb l’atorgament de subvencions ha tingut un nivell molt alt de desenvolupament, i ha experimentat una notable evolució. El Consell participa de forma regular i sistemàtica en els diversos processos que hi tenen a veure i ha contribuït de forma decisiva en l’evolució d’aquests àmbits: la renovació periòdica dels membres dels jurats, l’aplicació de criteris de diversitat (de gènere, d’edat, de mirades, etc..) en la seva composició; l’evolució de les bases dels premis (proposant noves modalitats, suprimint-ne d’altres; ampliant o restringint el sentit de cada modalitat, etc..) i la intervenció del Consell en l’acte de lliurament dels premis, són exemples visibles d’una implicació en espais alhora reals i d’alt contingut simbòlic en el reconeixement de la vida cultural de la ciutat i de les aportacions dels diversos agents que la configuren.

Igualment, la implicació del Consell en l’evolució dels ajuts i subvencions ha estat notable: tant en la composició de les comissions de valoració i en la designació d’altres membres, externs a l’Ajuntament, com en la pròpia evolució de les metodologies de treball, la sistemàtica d’avaluació, l’evolució dels criteris i, també, la posada en marxa de noves línies de subvencions.

Les comissions són l’altre motor del Consell. Creades pel Ple, estan obertes també a tota mena d’agents culturals de la ciutat, formin o no formin part del Ple del Consell, i han agrupat a més de 400 persones diferents al llarg d’aquests deu anys. En el seu àmbit, s’ha registrat una evolució notable, on s’han transformat les dotze comissions sectorials inicials (molt actives entre 2007 i 2011), en sis comissions transversals, que han iniciat la seva activitat durant el 2017:

1. Bon Govern
2. Cultura i Economia
3. Cultura i Educació
4. Fàbriques de Creació
5. Museus i Patrimoni
6. Cultura Popular i Tradicional

En aquest primer any de funcionament, s’han posat les bases per vincular-les a processos de creació de coneixement, en base a l’impuls –en cooperació amb el programa Cultura Viva- a recerques d’especial interès en l’àmbit de les polítiques culturals de ciutat, encara en procés, com són:

• Bon Govern: recerca sobre gestió comunitària de la Cultura i recerca sobre bones pràctiques en l’àmbit de la contractació musical a la ciutat de Barcelona.

•Cultura i Economia: s’ha impulsat una recerca sobre noves economies de la cultura i la recerca cultura i cooperativisme.

• Pel que fa a Cultura i Educació, la Comissió és un dels motors d’impuls al programa extraordinari relacionat amb la desena edició d’EN RESiDÈNCiA_Creadors als instituts de Barcelona (2018-2019). Cal tenir present que el Consell de la Cultura va ser clau el 2009 per la posada en marxa d’aquest programa, que posa en contacte la creació contemporània amb els adolescents, de la mà de la presència continuada de creadors als instituts públics d’educació secundària obligatòria (ESO) de Barcelona. Deu anys després, EN RESiDÈNCiA s’ha realitzat en 38 instituts de la ciutat (seleccionats per convocatòria pública des de 2012), amb un total de 77 residències, que han implicat a 1540 adolescents, 160 docents, 77 creadors i 9 equips de mediació cultural i educativa.

• En relació a la Comissió de Fàbriques de Creació, ha estat l’espai on s’ha generat l’Informe del Consell sobre la Mesura Govern Fàbriques de Creació, de la qual se’n presenta un extracte en l’Informe Anual corresponent a 2017.

• La Comissió de Cultura Popular i Tradicional, ha estat el motor de la posada en marxa de dos processos d’ampli abast ciutadà, com són l’elaboració i aprovació del Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona (aprovat el 2010 i validat i actualitzat per la respectiva Comissió de seguiment); i el procés de modificació del Protocol del Seguici Festiu de Barcelona, realitzat entre 2016 i 2017.

Finalment, i tal com es va comunicar recentment en acte públic, el Consell posarà en marxa durant la primavera de 2018 la Comissió de Cultura i perspectiva de gènere.